Pol Makuri: “Si lluiteu pels vostres somnis segur que els aconseguireu”

161 views

El Pol Makuri és un esportista català d’alt nivell d’esquí de fons, tant en competicions ordinàries com adaptades, amb hemiparèsia. Ens agradaria saber més coses de la seva vida i de com ho fa per ser un gran esportista. Per això, en aquesta entrevista li preguntem sobre la seva vida personal i professional.

Pol Makuri (Imatge del seu Instagram: @polmakuri)

Des de quan tens hemiparèsia?

Des de naixement. He tingut sort de no tenir cap accident, com la majoria de companys d’esport adaptat, perquè la meva discapacitat la visc molt més bé.

Com t’ha afectat per anar a l’escola?

Realment no m’ha afectat gens. He tingut una vida completament ordinària i inclusiva. He anat sempre en una escola ordinària, les meves amistats no tenen cap discapacitat.

En quin moment vas decidir que volies esquiar?

Sempre he esquiat, des dels cinc o sis anys. Sempre anàvem a Tuixent La Vansa amb la família. Quan tenia 15 o 16 anys jugava a hoquei en un equip sense cap discapacitat. Va arribar un moment que la meva discapacitat no em permetia donar-ho tot i va ser quan em vaig passar a l’esport adaptat. En aquest moment el meu objectiu no va ser, en cap cas, competir en una Copa del Món. Tot i això, vaig acabar coneixent un esportista amb hemiparèsia que em va dir que ell anava a Campionats del Món i jo vaig dir: “si ell ho fa, jo també puc”.

Quants anys portes esquiant?

25 o 26 anys.

És difícil esquiar amb la mà sense mobilitat?

Difícil no. És cert que costa més perquè has de fer més força amb la part esquerra. Jo entreno amb nanos més petits que jo i sense discapacitat i llavors ells veuen més normal viure amb una hemiparèsia. Això és molt maco.

A què et dediques, de professió?

Tinc diversos estudis, cicles d’esports… Ara m’he volgut centrar en l’esquí de fons i en les curses de muntanya per arribar a competir als Jocs Paralímpics. D’aquí a un mes marxem per participar a la Copa del Món.

Com combines la teva feina amb l’esport? Com és el dia a dia d’un esportista professional?

Acostumo a treballar mitja jornada, és a dir, quatre hores. Així és més fàcil buscar combinacions. Em llevo a les 6:00 hores del matí per entrenar, treballo quatre hores i després torno a entrenar. A més, durant la temporada d’hivern treballo, de tant en tant, com a monitor d’esquí.

A quantes competicions t’has presentat?

Porto més de 250 competicions: esquís de rodes, de fons i curses de muntanya. Quasi totes d’àmbit ordinari, les úniques adaptades han estat a la Copa del Món. Sobretot les curses de muntanya han estat sempre en competicions ordinàries, a nivell mundial, amb gent sense discapacitat. He corregut amb el Kilian Jornet, la Núria Picas…

És complicat viure amb una part del cos sense quasi mobilitat?

He fet sempre una vida inclusiva. He hagut de buscar solucions o recursos si em calien. A vegades, fer una cosa em pot costar deu minuts, mitja hora o dues hores més, però prefereixo acabar-ho fent jo pel meu propi peu sense ajuda dels meus pares o del meu germà.

D’on treus la força de voluntat necessària per tirar endavant en la vida i l’esport?

Les ganes que tinc de viure experiències, fer-ho pel meu propi peu, i aconseguir els objectius que m’he marcat temporada a temporada. Anar a una Copa del Món i veure gent sense un braç o sense cames i que està lluitant et dona molta força. Recordeu, si lluiteu pels vostres somnis, segur que els aconseguireu.

Redactors juniors

El més recent