Marta i Anna: “Ens fa pena que el lleure no es consideri essencial”

106 views

Autores: Etna Crespiera i Aina Gost

Hem entrevistat a dues monitores del Grup de campaments l’Esparver. Les dues viuen a Avinyó, la Marta Gavaldà amb 19 anys i l’Anna Casaramona amb 21 anys. Juntes ens expliquen les experiències del grup en època de Covid. 

Quan temps fa que feu de monitores?

(Anna)-Jo ho sóc des dels 16 anys, és a dir, fa 6 anys que sóc monitora. Però tampoc sé del tot si era als 16 perquè abans vaig fer de “minimuni” que li diem a l’Esparver, que és que ajudes en algunes activitats i clar, “minimuni” potser fins hi tot ho hem sigut abans dels 16.

(Marta)- Jo més o menys també per als 16, perquè per ser monitor/a s’ha de tenir una edat concreta. Nosaltres com que hi havia poques monitores i necessitaven ajuda, vam començar abans a fer de “minimunis”, més endavant ja vam començar soles.

A quin any es va fundar l’Esparver?

(Anna)-Es va fundar el 1984. 

Com us va afectar el tema del Covid? 

(Marta)- Nosaltres, com tothom, al principi vam pensar que només ens afectaria durant una setmana o dues, que per tant no faríem reunió i com que només fem esplai un cop al mes no ens vam preocupar. Quan la cosa es va complicar, vam veure que no podríem fer esplai durant un temps i volíem fer alguna cosa. Vam fer reunions virtuals per buscar alternatives, poder mantenir el contacte entre infants i joves i vam començar amb els reptes.

Què són els reptes?

(Anna)-Doncs al principi vam fer alguns videos de les monitores i coses així. Però clar després encara volíem seguir amb el vincle, i vam proposar reptes, que era un repte diari que es podia fer a casa amb la família, i després qui volia ho penjava a les xarxes socials. 

Teniu un pla B per si la situació empitjora(covid-19)?

(Anna)- El que ens ha passat és que tot és molt incert i ens van dir que sí, que podíem fer esplai en grups bombolla amb una sèrie de mesures que nosaltres podríem seguir. Vam començar a fer així l’esplai i després ens van dir que era impossible, per tant és anar sobre la marxa. No tenim un pla B perquè cada dia surten noves mesures.

(Marta)-Nosaltres el que pensem i intentem fer ara mateix és de cara al mes que ve, enfocar-ho en una activitat que puguem fer presencialment i que puguem compartir-la, una activitat que es pugui adaptar a la situació.

Quines activitats us hagués agradat fer si no hi hagués hagut la Covid? 

(Anna)- A veure, les que agraden molt a tots, tant a les monitores com als infants, són les colònies o els campaments  que fem. Que evidentment no n’hem pogut fer i és veritat que, tot i que ens agrada molt fer esplai, ho fem un cop al mes i en canvi a les colònies doncs són de 2 o 3 dies i es crea un vincle molt fort entre monitors i infants.

(Marta)-Sí, jo crec que això es el que més hem trobat a faltar.

Què us va motivar continuar fent l’esplai en pandèmia?

 (Marta)- L’Esparver és un lloc on estem per amor a l’art i perquè és una cosa que ens ve de gust i ens motiva, si no des del principi ja no ho faríem. És una cosa que ens motiva molt i que sempre és com una part nostra, en aquests moments és quan més ho necessitem tots.

Com porteu emocionalment el fet de fer esplai en pandemia?

(Anna)-Sobretot crec que el principal seria incertesa, i també ganes de tirar-ho endavant. Però a nosaltres ens fa pena que el lleure no es valora com a essencial perquè els infants es relacionin amb persones diferents i clar per nosaltres ha estat molt trist el fet que ens han posat molts pals a les rodes per poder fer esplai.

(Marta)-Clar nosaltres sempre feiem activitats de contacte i ara això costa molt més per mantenir la distància  i hem hagut de fer grups molt més petits del que ens agradaria, una cosa que valorem molt és que els infants es puguin barrejar entre ells.

Authors

,

El més recent